Descomplicar-se la vida

Imatge

Jordi Jover i Oller. Publicat a la Revista PAX número 234

En una de les reunions del grup de treball que vaig participar durant la II Assemblea Internacional de la Missió Educativa Lasal•liana (AIMEL 2013), la Germana Guadalupana de La Salle, Elia Hernández, ens va fer una breu reflexió sobre la necessitat de fer més senzilles les coses, treballar fort, però no perdre’s en masses estructures que ho fant tot molt feixuc. Ella amb el seu lèxic mexicà, en deia “Descomplicar-se la vida”.

La reflexió va quedar com una aportació més, però la vaig apuntar i la resta de dies de l’Assemblea hi pensava sovint quan fèiem debats, redactats de documents, noves propostes,…

Estic plenament convençut que l’AIMEL ha de servir per afrontar nous i vells reptes, que potser cal donar-li una volta a certs temes, però també ho hem de fer des d’ aquesta senzillesa de no engreixar les coses lleugerament, d’anar a la nostra essència de la missió i no generar espais insostenibles. Malauradament trobem exemples alguna vegada ben propers.

Al llarg dels exactament 13 dies que vaig tenir l’oportunitat de participar a l’AIMEL, m’agradaria destacar i compartir quatre reflexions. No formen part del resultat de l’assemblea, sinó a partir de l’experiència viscuda.

La Salle com espai global.
Poder compartir tots aquests dies amb 150 persones d’arreu del món, suposa una excel•lent ocasió per viure i conviure amb lasal•lians de moltes cultures, molt diferents de costums i tracte, però units per una missió i sobretot per el respecte i seguiment al fundador.

En aquesta trobada et dones compte que lluny a vegades estem d’altres maneres de fer i ens sobten comportaments, parers i maneres d’expressar-ho. Això suposa un exercici de comprensió i amplada de mires molt i molt gran. Ningú es estrany, extravagant o rar. Poden pensar el mateix de nosaltres.

Dins d’aquest espai tant plural, trobes les grans riqueses d’una Institució educativa amb un bagatge i experiència immens, que en aquest llarg camí, sobretot els Germans, han possibilitat l’educació i la felicitat de molts infants i joves.

Aquest espai lasal•lià i global no ha de perquè renovar-se perquè si. Sobretot ha de tenir ben present els signes dels temps, trobar l’equilibri entre tradició i innovació. Tornar a les arrels del Fundador i el perquè fundacional, poden obrir bones perspectives de futur, utilitat i presència evangèlica amb els més febles.

Encertar en els reptes.
Aquesta gran diversitat de persones, situacions i moments en què es troba l’Institut a les diferents parts del món, fa que contínuament hagis de fer la reflexió, de quina és la globalitat que pot ésser encertada per s tots,que permeti avançar en general i que suposi també una progressió en la teva regió i sector.

En aquest darrer cas, en faria una concreció més acurada. Sovint el fet que com Districte i Sector, es portin ja forces anys amb un treball de missió compartida, corresponsabilitat, participació de germans i seglars en molts processos i estructures, fa que tot sovint, propostes que es posen sobre la taula, semblin avançar en temes ja assolits o treballats, des de fa temps.

Per tant la recerca de propostes innovadores aglutinadores, suposa un gran repte, a vegades, difícil de concretar, per cercar aquella idea que encaixi bé amb la missió i pugui ésser assumida per consens per tot el grup amb totes les seves riqueses i diversitats.

Sortosament crec que finalment, s’han elaborat unes bones propostes de futur que permetran treballar nous reptes i extensivament, segur que obriran pas a iniciatives de compromís i creativitat amb una missió que val la pena continuar.

Germans i seglars, s’ha de poder seguir avançant.
A l’AIMEL de l’any 2006, que vaig poder participar-hi, vivíem una experiència germans i seglars, de convivència i sinceritat. Hi va haver-hi lògicament molts respectes, prudències i passos cautelosos. Tothom estava aprenent una nova manera de fer i els mateixos seglars, havíem de saber mesurar, aquesta gratutatt en el què els germans ens convidaven a compartir plenament la missió.

En aquest aprenentatge, també vam poder veure si ens passàvem en l’acceleració o a l’inrevés, en la frenada.

Penso que en els darrers anys una part de l’Institut ha dedicat, molts esforços per la missió compartida amb el seglars. Pertocaria invertir també en la vocació de Germà que s’ha de cuidar i motivar sense embuts. Cal però unes bones dosis de vida i creativitat en la pastoral vocacional.

A la II AIMEL de 2013, crec poder dir sense equivocar-me, que tots plegats hem treballat plenament dins la corresponsabilitat amb la missió, sense recels i sabent el paper de cadascú. He denotat que en aquest set anys entre assemblees, ja no es un tema que parlant de missió educativa, s’hagi de diferenciar persones, càrrecs i la normalitat, es el component essencial per construir.

Això no ha de tapar o allargar un futur debat, que ben segur està a moltes taules i passadissos. Parlo de la reflexió de què ha de fer pròpiament l’Institut, com es gestiona i que, germans, associats, seglars actius, han de poder trobar l’espai per fer-ho, i sobretot no defugir no fer-ho. L’obra educativa, la seva missió i el Fundador ho valen de veritat.

Com compartim la fe avui.
La darrera reflexió la faig amb la nostre major convicció que ens mou. El nostre compromís com a creients i seguidors de Jesús de Natzaret.

Dins de la participació de delegats a l’AIMEL, em va sorprendre gratament la participació de gairebé una trentena de joves d’arreu del món, amb una certa majoria d’americans.

Podríem pensar que era una selecció molt acurada. I segur que ho era, però si ets observador i curiós, (que ho sóc), veig ràpid que eren persones compromeses, neguitoses, amb certa rebel•lia, que et deixava sempre il•lusionat del fantàstic planter que corria per l’assemblea.

Ben segur que tenim la tendència de que no estem mai contents amb el que tenim a casa. Però escoltar, mirar altres realitats, ens pot ajudar a fer-ho millor.

A les diferents cròniques de l’assemblea s’ha procurat transmetre un fet molt significatiu referent a les pregàries, profundes, acollidores, interpel•ladores i creatives. Han aconseguit sempre generar un clima de recolliment, interiorització i sintonia amb la responsabilitat d’una assemblea d’aquesta importància.

Voldria finalment agrair la possibilitat de novament ser-hi en un esdeveniment tant important que va marcant un camí per a la Instituciò. Per a mi la participació ha estat un nou regal, que ni de bon tros pensava que es podria repetir. Gràcies a tots qui ho han fet possible.

Es fantàstic saber quantes llavors hi ha en una poma, 

però més maravellós, 

pensar en les pomes que pot arribar a generar una llavor.

Anuncis