Jorge Burdman: “Catalunya és un model de convivència interreligiosa”

Imatge

Catalunya Religió, diari digital. Publicat el 28 de setembre de 2013

La Direcció General d’Afers Religiosos enceta un nou espai que dedicarà a entrevistar els responsables o representants de les diferents confessions religioses al nostre país. I comença amb Jorge Burdman, representant dels àmbits d’educació i diàleg interreligiós de la comunitat israelita de Barcelona.

Aquests dies han celebrat l’inici del Roix ha-Xanà, l’Any Nou jueu a tot el món. Ens pot explicar en què consisteix aquesta celebració?
Efectivament, acabem de celebrar l’inici de l’Any Nou jueu, el Roix ha-Xanà, que significa literalment “cap” i “any”. És una de les nostres festes essencials que celebra la creació de l’ésser humà i de la humanitat. És una festa d’autoinstrospecció, de reflexió. L’ésser humà reflexiona sobre quin ha estat el seu comportament aquest any i es planteja com hauria de ser el proper any. La festa dura dos dies, de pregàries a la sinagoga i també de celebració familiar, cadascú a la seva llar. En definitiva, l’essència de la festa és reflexionar sobre la finalitat de la nostra creació, quina és la nostra missió a la terra i plantejar-nos el futur. Tenim a les nostres mans la responsabilitat de millorar el món, per la qual cosa ens hem de comprometre amb la justícia, l’ecologia i la creació de les condicions per assolir la pau.

I uns dies després també han celebrat el Yom Kippur. Quin és el seu sentit?
Sí, se celebra sempre deu dies després de la festa de Cap d’Any. Yom Kippur és el dia de la primera errada humana i la seva contrició. Es tracta d’un dia de dejuni, d’instrospecció, el primer dia en què el ser humà comet una errada, un pecat. Així, nosaltres hem de reflexionar sobre les errades que cometen, per tal de penedir-nos i no cometre’n més.

Quina és la situació de les diferents comunitats jueves a Barcelona i Catalunya? Ens podria fer una radiografia d’aquestes comunitats?
A Catalunya existeix una comunitat mare, la Comunitat Israelita de Barcelona, amb una sinagoga oberta tot l’any. Una comunitat que té un miqvé, un espai per al bany jueu de purificació espiritual, mitjançant la immersió total del cos en l’aigua. També disposem d’un col•legi de cultura jueva, però que és pluricultural i plurireligiós. S’hi ensenya l’hebreu però els alumnes no han de ser necessàriament jueus: hi estudien alumnes de totes les religions. La nostra comunitat aplega uns milers de famílies, unes 4.000 persones.
D’altra banda, a Barcelona també hi ha altres comunitats jueves més petites, nascudes posteriorment: Atid, Jabad Lubavitch i Bet Shalom. És difícil donar xifres, però podríem estimar que en total a Catalunya avui vivim unes 15.000 persones jueves.

La presència al llarg dels segles del judaisme a Catalunya és molt important, no és nova.
És així. De fet, es pot parlar d’una presència històrica de la cultura jueva des dels orígens de Catalunya, des dels segles VIII i IX, amb una concentració destacada durant l’època de Jaume I. Hi ha un conjunt de llocs on realment la presència jueva ha estat molt important: Girona, Barcelona, Tàrrega, Tortosa, Figueres, Besalú, on es va trobar un miqvé natural, per cert. Convé explicar que el call deriva de la paraula “caal”, que significa ‘comunitat’.

Una de les causes d’aquesta forta presència és que Catalunya té moltes semblances amb Terra Santa: el clima, els costums, el tarannà, un país mediterrani, l’idioma, la consciència de sentir-se part d’un poble. Hi ha molts trets comuns, en especial el mar Mediterrani. Tot això va provocar que a Catalunya sorgissin els grans savis de la Càbala, l’estudi profund de la Torà.

Quins són els principals reptes per al judaisme a la societat catalana?
La comunitat jueva, des de l’adveniment de la democràcia, se sent lliure a Catalunya. Catalunya és un model de convivència interreligiosa: persones i experts d’altres països han vingut aquí per conèixer el model de convivència. Aquí, cada ciutadà té llibertat plena d’exercir la seva religió sense límits, tot respectant els drets dels altres ciutadans. Catalunya n’és un clar exemple. La Generalitat, a través de la Direcció General d’Afers Religiosos, durant aquests darrers tretze anys ens ha ofert la possibilitat perquè els jueus exercim amb llibertat absoluta la nostra religió.

Els reptes? El primer, donar a conèixer molt més el judaisme. Per a nosaltres, la difusió és bàsica per contribuir a entendre’ns millor. Durant els darrers anys s’han produït avenços importants, sobretot en l’àmbit educatiu. Els col•legis a Catalunya tenen models de convivència, visiten centres de culte, les esglésies cristianes, les sinagogues, centres budistes, les mesquites… Això és molt positiu perquè s’està formant una generació jove amb coneixement de la diversitat religiosa. I aquest coneixement interreligiós evita els prejudicis i contribueix a construir una societat de pau. Tant de bo amb el que està passant ara, la preocupant situació al Pròxim Orient, es pogués estendre el model de convivència de Catalunya, basat en la pau i la cultura.

Anuncis